Quan convius amb la mort, és més fàcil perdre el cap que mantenir l’esperança.

Zombiosi és la nostra vuitena participació al Festival Julius, i la nostra tercera col·laboració en un projecte de Mia Puig. Aquest cop, però, ha estat molt diferent.

En Mia, com venia fent en els darrers anys, ens va demanar a principis d’any si li podíem donar un cop de mà en la seva participació al Julius. Vam accedir-hi sense saber la idea ni llegir el guió, i vam quedar que en tornaríem a parlar més endavant. Vam haver de parlar-ho a l’hospital, poques hores abans que ens deixés, en una d’aquelles coses que té la vida, que no saps si és casualitat o si és així per algun motiu...

Setmanes després que en Mia ens deixés, vam parlar amb la seva família i entre tots vam decidir que havíem de tirar endavant el projecte, ningú tenia més informació així que havíem de posar una mica de la nostra imaginació per desenvolupar la història.

Hem intentat que hi hagi molt d’en Mia però també, inevitablement, hi ha molt de nosaltres i del que creiem que ell volia explicar. Potser en alguna cosa hem errat i allà on sigui en Mia es posarà les mans al cap, però també sabem i esperem que en alguns moments s’emocioni com ens emocionem nosaltres sempre que veiem el curt (i en portem uns quants, de visionats).

Zombiosi és una història que va molt més enllà dels zombis. És una història d’amor? De venjança? De por? De superació? De rendició?.

La història de Zombiosi se situa enmig d’un holocaust zombi, just en un moment crític per a la civilització, on hi ha més zombis que humans vius i aquests últims fan qualsevol cosa per sobreviure al món, al caos i, en molts casos, a ells mateixos. Una noia disposada a tot per protegir allò que és seu haurà de decidir si ha arribat el moment de rendir-se o passar a l’acció de veritat.

L’elenc de Zombiosi el formen Lara Vacas en el paper protagonista i Sergi Delgado, dos habituals de les nostres produccions que han fet un treball excel·lent d'interpretació. Zombiosi és un curt sense diàlegs, i les emocions, sense paraules, estan tota l'estona a flor de pell. Completa l'elenc artístic Toni Pinel, que s'estrena com a actor en un guiny més cap al Mia, que en algun cop havia insinuat el seu desig de fer sortir el Toni en pantalla.

L’equip tècnic el formen Karen Cunill, Benjamí Lluch i Marta Latorre, encarregats de donar forma als efectes especials i, sobretot, als litres de sang que van fer falta. Benji i Marta també van donar un cop de mà com a ajudants de direcció i operadors de grua per a l’escena inicial.

I els responsables finals, com sempre, Cris i Toni, aquest cop sense delegar gaire (tret dels fx), potser pel fet de tractar-se d’un dels projectes més personals que hem fet, on ens ho hem deixat tot, un cop més, però aquesta vegada sota la pressió (autoimposada) de fer el curt perfecte per a en Mia. Els qui el vau conèixer segurament trobareu referències a en Mia, però hi ha molt de nosaltres. Potser amb ell en vida el curt hauria estat molt diferent, però nosaltres creiem que no haurien canviat moltes coses, que aquest hauria estat el resultat final igualment i l’hauriem defensat tots tres ben orgullosos i, sobretot, emocionats. Creiem que aquest és el millor homenatge que li podem fer a en Mia, no només explicar la seva història, sinó aconseguir emocionar, allò que ell sempre buscava en les seves històries. Esperem haver-ho aconseguit, ni que sigui una mica.

Premis i nominacions

Premi Orson Welles per la Qualitat Tècnica al Festival Julius 2018 2018